Màquines pensants? Futurs distòpics? Utopies tecnològiques? Les intel·ligències artificials que albiren la comunitat experta i la societat civil

Autors: Vicent Costa i Enric Senabre

Robots, emocions, futur, consciència, perills, cinema, riquesa, automatització, pobresa, llibertat, qualitat de vida, espionatge, creativitat, atur, esperança, drons, democratització de la cultura, caos, avenços mèdics, dilemes morals, braços biònics, comunicació sense límits… aquests són sols alguns dels diversos cortesans que han acompanyat la intel·ligència artificial (IA) durant les darreres sis dècades. En efecte, la IA no és princesa d’un sol regne: la trobem a l’article que anuncia el mètode educatiu més innovador, el millor llargmetratge de la nostra directora preferida o l’aplicació per a mòbils més venuda de la setmana, i no pretenem esgotar el recompte amb aquests àmbits. La IA s’ha instaurat també en facultats d’arreu del món, centres de recerca punters, empreses amb milions de clients i departaments governamentals dels països amb més recursos materials. Així mateix, en una època on sembla que ja no hi queda cap racó que ens captive, cap text clàssic que ens seduïsca o cap novetat cultural que ens sorprenga, la intel·ligència artificial s’estableix com l’atracció del nostre segle, l’encarregada d’omplir el buit que antany van ocupar, entre altres, l’orientalisme, el nou continent o la tornada als valors grecollatins del Renaixement.

Amb tots els ingredients necessaris per a captivar-nos, la intel·ligència artificial beu així de la trillada contradicció entre el desig i la por: és fi i començament, problema i solució, allò que intentem aconseguir i el que ja tenim a les nostres mans. Encara més, la grandiositat dels focs d’artifici amb els quals se sol anunciar el suposat objectiu últim d’aquesta, a l’altura de l’explicació de l’origen de l’univers o de la vida, la catapulten com una de les fites pendents de la nostra era. En conseqüència, no és d’estranyar que tot el món en vulga parlar d’ella, de manera que una barreja de discursos pronunciats per la comunitat experta en IA, periodisme cercadors de titulars, política en plena campanya electoral, empresariat sagaç o usuaris de l’últim traductor automàtic emergeix com un ideari magnànim difícil de desentranyar.

En particular, dues qüestions interrelacionades sobre la IA són alguns dels interrogants més comuns:

  • Hi arribarà la IA general o forta?
  • En cas d’afirmatiu, quan ho farà i amb quines conseqüències per a la humanitat?

Aquestes preguntes no són només terreny del debat acadèmic, sinó que més aïna es tracta d’un assumpte clau per a la societat, ja que interrogar-nos pel futur i per les possibilitats d’una IA d’aquest tipus aclareix quines són les esperances i les pors que la IA desperta tant a la comunitat experta com a la civil. Ara bé, és cert també que ni les persones especialistes en IA ni la societat en general es posen d’acord respecte al futur més imminent de la intel·ligència artificial, i el mateix ocorre pel que fa a les repercussions ètiques i socials associades.

Així doncs, en aquest article tractarem d’esclarir aquests interrogants, i ho farem presentant cinc grans escoles de pensament definides a partir de les respostes que es donen a les dues preguntes principals. Abans, però, trobem adient recordar alguns conceptes bàsics que utilitzarem a continuació.

Conceptes bàsics

Parlem d’intel·ligència artificial i, com de costum, sembla erròniament que no cal es clarir quin és el significat d’aquest terme. Nosaltres utilitzem la definició del llibre Intel·ligència Artificial. Com els algorismes condicionen les nostres vides [1], el qual recull les dues definicions dels llibres de R. López de Mántaras i P. Meseguer [2] i M. Boden [3], ambdós titulats Inteligencia artificial:

«La IA és una ciència i, com que aplica a la indústria una part dels coneixements que genera, també és una enginyeria. L’activitat principal de qui treballa en aquesta ciència i enginyeria és el disseny de màquines virtuals i físiques capaces d’acomplir tasques intel·ligents o que impliquen altres facultats psicològiques pròpies de l’ésser humà (com per exemple l’associació, el control motor o la percepció).» [Costa i Senabre, 2021, 11]

Així mateix, hem mencionat també la IA forta i la IA general. En un sentit més ampli,

tradicionalment s’han distingit distints tipus d’IA segons el seu objectiu principal. Quan la IA se centra a dissenyar enginys que porten a terme només activitats concretes (com ara transcriure una llista de la compra), es parla d’IA dèbil feble. D’altra banda, si l’objectiu és dissenyar màquines amb una intel·ligència general, semblant a la dels éssers humans (això és, una intel·ligència amb estats interns, e tc.), aleshores es parla d’IA forta (si l’objectiu que es persegueix és el d’assolir una intel·ligència general, sense preocupar-se pels estats interns, de vegades es parla d’IA general):

«Dit d’una altra manera, la IA dèbil pretén una intel·ligència especialitzada (per exemple, aquella que disposa d’un programa que sàpiga jugar al parxís amb un nivell expert, però que siga incapaç de jugar al joc de l’oca), mentre que la IA forta busca una intel·ligència general (aquella intel·ligència que, per exemple, mostren els éssers humans quan porten a terme tasques diverses, eviten imprevistos, etc.).» [Costa i Senabre, 2021, 12]

Tenint en compte aquestes definicions, podem replantejar les dues preguntes del començament de l’escrit de la següent manera:

  • Serà possible dissenyar màquines que mostren una intel·ligència almenys general?
  • En cas d’afirmatiu, quan ocorrerà i quines seran en general les repercussions socials i ètiques d’això?

Per contestar aquestes preguntes, trobem diferents escoles amb plantejaments diversos.

Escepticisme tecnològic

La primera escola de pensament que presentem la integren les persones tecno-escèptiques. Així, l’escepticisme tecnològic recull aquells discursos que oscil·len entre la idea que la IA forta mai no arribarà i la convicció que hauran de passar alguns segles perquè ho faça. Si bé algunes autores i autors, com per exemple M. Tegmark [4], deixen entreveure que les persones tecno-escèptiques no es preocupen per la IA, nosaltres defensem que no és exactament així: l’escepticisme tecnològic defensa que la IA forta no és una realitat pròxima, de manera que actualment no té sentit preocupar-se d’una imminent invasió d’una IA forta. Això, emperò, no significa que des de l’escepticisme tecnològic s’implique o s’advoque per deixar de preocupar-nos per la IA en un sentit general, incloent-hi especialment la IA dèbil. De fet, podríem incloure en aquest escepticisme tecnològic a investigadores i investigadors en IA com ara bé Alexandra Kirsch, Pablo Gervás o Rodney Brooks.

Al remat, aquest moviment es caracteritza principalment pels següents dos trets. D’una banda, hi existeix una desconfiança ferma en la possibilitat d’una IA forta o general (almenys a curt-mig termini). I, d’altra banda, fins i tot es deixa obert un escenari on la IA forta mai no arriba. Aquesta postura pretén en alguns casos situar el focus d’atenció, per un costat, en la IA que realment està desenvolupant-se en l’actualitat, la qual està basada en els desenvolupaments de la IA dèbil; i per l’altre costat, es pretén centrar l’atenció al fet que la IA comporta una sèrie repercussions socials de màxima importància.

Utopisme tecnològic

Una altra escola de pensament la composa l’utopisme tecnològics que defensa que la IA forta arribarà en un termini d’uns cent anys com a màxim i, amb ella, ho farà també la fi de penúries tan inexorables com ho són per exemple la mort i les malalties, així com la solució a problemes humans tan complexos com per exemple el nacionalisme català o el conflicte palestino-israelià.

Ara bé, nosaltres estimem que aquesta confiança cega en la tecnologia i ciència de la IA no és més que una tornada al cientisme simplista que brotà amb la Il·lustració i recorregué Europa durant la Modernitat. Tot i que estem d’acord que la naturalesa pròpia de la IA situa aquesta ciència i enginyeria en una esfera més enllà d’altres avanços científics i tecnològics passats, no entenem com una capacitat superior a la humana per a manejar informació, per molt complexa que arribe a ser, podria resoldre tots els problemes humans, incloent-hi fins i tot temes identitaris i de relacions humanes on entren factors tan dispars i qualitatius com ara el sentiment de pertinença a un poble o la identitat personal. Així doncs, no albirem com fer el pas d’aquesta super intel·ligència a una intel·ligència emocional sobrehumana. Des de l’utopisme tecnològic, però, tampoc no es presenta cap explicació raonable enfront aquestes crítiques, sinó que més aïna es ven un futur utòpic sense entrar en detalls sobre com aquest arribarà efectivament.

Un dels més ferms defensors de l’utopisme tecnològic és el director d’enginyeria de Google Raymond Kurzweil, qui situa l’arribada de la singularitat tecnològica l’any 2030. Amb indiferència de si vaticinis com els d’aquest expert en IA es compleixen o no, el punt més rellevant d’aquest tipus de discursos rau al fet que aquestes idees utòpiques calen en l’imaginari col·lectiu i donen lloc a preconcepcions sobre la IA que ens allunyen de la perspectiva crítica que ens ha de moure com a societat, això és, una anàlisi de la IA centrada en les repercussions actuals i amb impacte real en les nostres vides.

Neoluddisme

El luddisme contemporani (o neoluddisme) conforma altra de les escoles de pensament que presentem. En efecte, actualment l’oposició i la resistència a un desenvolupament tecnològic en tant que perjudicial i perillós ha rebrollat amb el desenvolupament de la intel·ligència artificial. Això sí, cal esclarir que el neoluddisme no s’organitza i destrueix maquinària, com era habitual segle XIX, sinó que es podria parlar d’una resistència més aïna passiva. Encara més, el rebuig no es dirigeix a la tecnologia en general, sinó que es focalitza cap aquella tecnologia que és nova o recent, amb el que la IA és consegüentment un dels seus flancs. Si bé és complicat estimar el nombre de simpatitzants de cadascuna de les escoles que estem presentant, cal, però, tindre en compte que, cinc anys enrere, un de cada quatre estatunidencs preferia utilitzar i adquirir productes tecnològics amb els quals ja estava familiaritzat1, de manera que podríem hipotetitzar que aquest moviment no és precisament marginal.

Així mateix, i fent honor a la seua denominació, el neoluddisme destaca les perspectives laborals nefastes a causa de l’automatització del treball suportada i possibilitada en part per la IA. Nosaltres, no obstant això, trobem que els complicats reptes laborals actuals no poden ser una simple conseqüència del progrés tecnològic, sinó que més aviat reflecteixen un compost d’injustícies la responsabilitat de les quals ha de recaure en polítics, empresaris i ciutadans en general, és a dir, en éssers humans i no precisament en màquines.

A l remat, la postura neoluddista sol ser superada per la mateixa dinàmica social i científica, i no sol ser una bona companya de viatge per tal de regular els avanços tecnològics, en la mesura que renega d’ells i se’n situa al perillós marge de qui deixa que els altres prenguen les decisions justament sobre aquells temes dels quals fuig.

El luddisme fou un moviment de protesta aparegut a Gran Bretanya l’any 1811 que es caracteritzà pel rebuig a les noves mesures dels nous propietaris industrials. @Fotografia: Wikimedia Commons.

La intel·ligència artificial benèfica

La quarta escola de pensament és el moviment per una intel·ligència artificial benèfica. D’acord amb aquesta escola, la intel·ligència artificial representa un nou risc existencial, això és, un risc amb el potencial d’eliminar tota la humanitat o, com a mínim, d’eliminar grans franges de la població, deixant als supervivents sense mitjans suficients per a reconstruir la societat amb els estàndards de vida actuals2:

«La intel·ligència artificial (IA) ha estat associada amb la ciència-ficció, malgrat que la primera és un camp en el qual s’han fet progressos significatius els últims anys. Igual que amb la biotecnologia, hi ha una gran oportunitat per a millorar les vides amb IA, tot i que si la tecnologia no es desenvolupa de forma segura, també existeix la possibilitat que algú puga dissenyar, accidentalment o intencionalment, un sistema d’IA que, en última instància, provoque l’eliminació de la humanitat.»3

Altres riscs existencials recents en l’opinió d’aquest moviment són per exemple el canvi climàtic o una possible guerra nuclear al nostre segle.

Respecte al moviment per una IA benèfica, en general les persones simpatitzants creuen que la IA forta arribarà en els pròxims cent anys. Així doncs, d’entre les propostes d’aquesta escola de pensament, creiem que hi destaquen les dues que presentem a continuació. En primer lloc, ha d’haver un canvi direccional respecte a la reflexió sobre la intel·ligència artificial: si bé anys enrere aquesta reflexió semblava reservada a àmbits allunyats de la IA, ara ha de ser també la pròpia comunitat científica en IA qui reflexione sobre les conseqüències del seu treball i les seues idees. En segon lloc, la missió principal d’aquest moviment per una IA benèfica té un caràcter pràctic que tracta d’allunyar-se de l’especulació, i trobem aquest punt especialment rellevant alhora que encertat. En paraules de les persones que integren aquest moviment:

«Missió: catalitzar i donar suport a investigacions i iniciatives per salvaguardar la vida i desenvolupar visions optimistes del futur, incloent-hi maneres positives per a la humanitat d’orientar el seu propi curs tenint en compte les noves tecnologies i els desafiaments.»4

Algunes de les persones que defenses una IA benèfica són (o van ser) Elon Musk, Max Tegmark, Francesca Rossi, Morgan Freeman o Stephen Hawking.

who cares

D’acord amb Tegmark [4], una gran part de la comunitat experta en IA artificial s’adhereix a alguna de les quatre escoles que acabem de presentar. Ara bé, creiem que tot i que la majoria de públic no especialitzat podria sentir-se identificat amb alguna d’aquestes propostes, o fins i tot amb vàries, queda una realitat per reflectir que escapa del motlle acadèmic d’aquestes categories, a saber, la de totes les persones que, senzillament, no tenen opinió sobre la IA. I nosaltres anomenem aquesta escola de pensament addicional com al moviment who cares?.

Tant si és perquè les persones simpatitzants amb aquest moviment són natives digitals i troben la IA com un element natural de l’entorn, o bé perquè no són conscients de les repercussions directes que tindria una IA general a les seues vides, és innegable que existeix un sector del públic no especialitzat que no mostra gens d’interés per les preguntes que ens plantejàvem al principi d’aquest article (ni tampoc per la IA en un sentit general). Així doncs, considerem que un dels reptes més immediats de la comunitat científica és justament el de contribuir a la reducció del nombre de simpatitzants del who cares?. I en aquest sentit trobem que, per sort, la divulgació de la ciència és de mica en mica més quotidiana per a la comunitat científica experta en IA.

I tu, amb quina escola t’identifiques?

En llegir aquest escrit és possible que hages coincidit amb algunes de les idees de més d’una escola… i això no és cap problema. Aquesta divisió en cinc escoles de pensament no pretén ser nítida i, de fet, hi ha d’investigadores i investigadors el pensament dels quals podria classificar-se en més d’una escola. Aquest és per exemple el cas de Ramon López de Mántaras, qui seria, d’acord amb algunes declaracions recents5, escèptic pel que fa a la possibilitat de dissenyar una IA forta i, alhora, simpatitzant amb les idees del moviment per una IA benèfica. Al remat, l’objectiu principal d’aquesta exposició és el d’oferir una eina que ens ajude a plantejar-nos i esclarir, com a societat civil no necessàriament experta en AI, alguns temes importants sobre aquesta ciència i enginyeria tan present al nostre dia a dia.

Així doncs, trobem que aquestes necessitats tenen resposta des de la perspectiva del moviment tecno-escèptic tal com l’hem definit en aquest article, més realista i assegut en una visió de la IA ajustada als últims desenvolupaments més exitosos en aquest camp. El moviment per una intel·ligència artificial benèfica recull també aquestes reivindicacions i és possiblement la garantia que els camins de la IA siguen més assenyats i humanitaris.

Per sort, són moltes les propostes que els darrers anys s’han presentat en aquesta darrera direcció. Per exemple, el vuit d’abril del 2019 el High-Level Expert Group on AI va presentar l’Ethics Guidelines for Trustworthy AI6, això és, una guia ètica per a una IA en la qual confiar, una IA robusta, transparent i inclusiva. L’objectiu principal d’aquest escrit és, per tant, el d’oferir una «orientació per les aplicacions de la IA en general, construint una base horitzontal per a aconseguir una IA fiable»7. Aquests tipus d’iniciatives resulten crucials si tenim en compte que, cada vegada amb més freqüència, els governs necessitaran fer front a reptes relacionats amb les tecnologies i la IA, amb el que disposar de guies com l’esmentada aplanarà sens dubte el camí polític. En relació amb aquest assumpte, altres iniciatives, com per exemple el recent debat recollit a la revista Idees sobre el paper de la Unió Europea en l’àmbit de la intel·ligència artificial8, centren l’atenció sobre la necessitat immediata de fer un pas per a regular els enginys de la IA. De fet, recentment la Unió Europea ha presentat el primer esborrany de normativa en IA. Les crítiques fonamentades, emperò, no han trigat a arribar9.

Ja siga per no comprendre l’abast de les repercussions que una IA general portaria a la societat (com al cas del moviment who cares?), siga per desenvolupar una perspectiva local sobre els problemes associats a la IA on manquen altres factors decisius (com ara el neoluddisme) o siga per una visió mitificada del que realment és la intel·ligència artificial i de les perspectives a curt termini que els avanços passats indiquen (com per exemple l’utopisme digital), aquestes escoles de pensament mostren una problemàtica i evidencien la necessitat d’unes polítiques educatives i un periodisme responsable i format en IA capaços de possibilitar un pensament crític sobre aquesta ciència i enginyeria.

Referències

[1] Enric Senabre & Vicent Costa. Intel·ligència artificial. Com els algorismes condicionen les nostres vides. València: Sembra llibres, 2021.

[2] Ramon López de Mántaras Badia & Pedro Meseguer González. Inteligencia artificial. 1a ed. Madrid: CSIC, 2017.

[3] Margaret A. Boden. Inteligencia artificial. 1a ed. Traducció: Inmaculada Pérez Parra. Madrid: Turner Publicaciones, 2017.

[4] Max Tegmark. Vida 3.0. Qué significa ser humano en la era de la inteligencia artificial. Traducció: Marcos Pérez Sánchez. Madrid: Taurus, 2018.

1 http://www.pewresearch.org/fact-tank/2016/07/12/28-of-americans-are-strong-early-adopters-of-technology/.

2 Entenem que a la definició es troba implícit que els estàndards de vida són els referents a països amb més recursos econòmics.

3 «Artificial intelligence (AI) has long been associated with science fiction, but it’s a field that’s made significant strides in recent years. As with biotechnology, there is great opportunity to improve lives with AI, but if the technology is not developed safely, there is also the chance that someone could accidentally or intentionally unleash an AI system that ultimately causes the elimination of humanity.» Font: https://futureoflife.org/background/existential-risk/.

4«Mission: To catalyze and support research and initiatives for safeguarding life and developing optimistic visions of the future, including positive ways for humanity to steer its own course considering new technologies and challenges.» Font: https://futureoflife.org/team/.

5 https://elcultural.com/ramon-lopez-de-mantaras-el-gran-desafio-de-la-ia-es-dotar-de-sentido-comun-a-las-maquinas.

6 https://www.aepd.es/sites/default/files/2019-12/ai-ethics-guidelines.pdf.

7 «Guidance for AI applications in general, building a horizontal foundation to achieve Trustworthy AI.» Font: https://www.aepd.es/sites/default/files/2019-12/ai-ethics-guidelines.pdf.

8 https://revistaidees.cat/media/debat-esta-fent-prou-la-unio-europea-en-lambit-de-la-intelligencia-artificial/.

9 https://www.ara.cat/ciencia-medi-ambient/europa-regular-intel-ligencia-artificial_1_3968182.html.

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Entrevista a RE.SCHOOL

Des de la sèrie de vídeos Un café amb…, que està fent Paula Pedrero per a la web educativa Re.school, m’han fet esta entrevista en què repassem alguns temes educatius com l’ús didàctic de les xarxes socials, el paper de la Filosofia en l’ensenyament i els efectes socials de la pandèmia sobre la joventut arrel de la publicació del llibre Generació C. Reflexions per a conviure amb la pandèmia, de l’editorial Bromera.

Podeu veure-la si us abelleix:

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Generació C. Reflexionar sobre la pandemia

Les primeres lectores i lectors ja han dit la seua sobre el Generació C i, ja sabeu, la seua opinió és sagrada o, si més no, molt respectable i enriquidora.

Els temes que més els han interessat han estat els referits al medi ambient i la situació del planeta, i és lògic, abans de la pandèmia ja era un dels temes referents de la joventut, i la pandèmia ens l’ha fet encara més visible. Els i les joves estan preocupats per l’estat de salut climàtic del món en què vivim. I diuen que no pot ser postergat més temps. Molt de compte amb les qüestions ecològiques, perquè aquelles formacions que no el contemplen estan condemnades a la insignificança. Els temes que més els han interessat han estat els referits al medi ambient i la situació del planeta, i és lògic, abans de la pandèmia ja era un dels temes referents de la joventut, i la pandèmia ens l’ha fet encara més visible. Els i les joves estan preocupats per l’estat de salut climàtic del món en què vivim. I diuen que no pot ser postergat més temps. Molt de compte amb les qüestions ecològiques, perquè aquelles formacions que no el contemplen estan condemnades a la insignificança.

Un altre aspecte tractat al llibre i que ha interessat molt els primers lectors i lectores ha estat el de la ciència i la investigació, és evident que després del que hem passat ha quedat clar que invertir en investigació ha de ser prioritari, i també valorar la sanitat com aquell aspecte públic irrenunciable.

Una concepció social més solidària i comuna també ha concentrat l’interés dels i les joves lectores, perquè si alguna cosa ha mostrat la pandèmia és la necessitat d’ajuda i cooperació mútua, i aquest aspecte es valora de manera clara.

Pel que fa a la tornada a una “normalitat” com la que teníem, les opinions són divergents, un sector pensa que tornar a la normalitat és el millor que ens pot passar, però hi ha un bon grapat de lectors i lectores que no veuen clar tornar a una normalitat injusta que no funcionava tan bé com ens volien fer creure. La consciència crítica i la capacitat de valorar el present s’han vist reforçades amb la lectura.

Un dels filòsofs que més els ha interessat ha estat Spinoza, i és lògic perquè el filòsof holandés encarna una visió de la convivència i la tolerància que és d’allò més actual. També el coreà Han ha agradat uns lectors juvenils que troben les idees de Han fresques i actuals. Hobbes també ha centrat l’interés d’una part dels lectors, entre altres coses perquè explica prou bé la situació que vivim.

Algunes de les valoracions de la lectura són les següents:

Aquest llibre no m’ha transformat la manera de comprendre la situació que estem vivint però sí que m’ha fet reflexionar sobre alguns temes que abans no m’haguera plantejat.

“Aquest llibre no m’ha transformat la manera de comprendre la situació que estem vivint però sí que m’ha fet reflexionar sobre alguns temes que abans no m’haguera plantejat. Per exemple que les crisis poden ser moments per cercar oportunitats, per tant és necessari plantejar l’actual escenari com un període on desenvolupar mesures de resposta a una necessitat concreta, però també com un banc de proves per analitzar mesures que poden tenir vocació estructural i que poden ser part de la solució del canvi necessari que les poblacions han de portar a terme per donar resposta a l’emergència climàtica i a la necessitat de construir ciutats saludables.” Paula

Pense que aquest llibre m’ha servit per a comprendre millor i ampliar les meues opinions sobre aquesta situació tan estranya que ens ha tocat viure. Potser he anat desenvolupant les meues pròpies teories i pensaments entorn de cada tema de la pandèmia i gràcies al llibre he pogut desenvolupar-les i sobretot continuar reflexionant sobre elles. Lucia.

Aquest llibre m’ha fet entendre moltes coses que no entenia, i sincerament m’ha agradat molt llegir-lo. I m’ha fet comprendre de manera diferent aquesta situació en la qual vivim a part pel contingut del llibre, que era molt interessant i atraient,  també per la manera d’explicar-lo que feia que volgueres continuar llegint, no se’m feia gens pesat, al contrari per a mi ha sigut una lectura fàcil d’entendre i bastant lleugera. Salma

El llibre m’ha agradat molt perquè tracta d’un tema actual, m’ha agradat llegir-lo mentre veia el que llegia en la realitat. M’ha ajudat a comprendre l’actualitat des d’un altre punt de vista i he pogut reflexionar d’una altra manera aspectes de la pandèmia. També me n’he adonat de la importància que se li ha donat a la pandèmia i com s’han ignorat altres problemes de la societat com el canvi climàtic o la contaminació, a més a més com s’han ignorat malalties i virus que poden provocar la mort (com la Covid-19) només per afectar a un nombre menor de persones. Helena

Em pareix que el llibre m’ha ajudat a entendre un poc millor la situación en la que vivim i alguns aspectes que no coneixia o comprenia, que no em cridavem molt l’atenció. També m’ha ajudat a enfocar d’una altra manera com estic vivint aquesta época. Realmet, jo no volia escoltar res de política i no votaria res quan fora el moment, però ara sé que, encara que no siga a ningun dels partits més coneguts, perquè no em representa cap, he d’exercir el meu dret a vot i lluitar per canviar les coses. Si no es pot fer mitjançant la política, haurà de ser eixint al carrer i demanant pels nostres drets i fent entendre a la gent la importància d’algunes coses. Encara que parega que no, una persona ajuda molt i molts grans de sorra poden formar una muntanya. Creia que les coses eren molt més fàcils i me n’he adonat que tots ho tenim difícil en aquests temps. Pilar

Després d’haver passat un any sencer sense sentir parlar d’altra cosa, no m’agradava
pensar més en la pandèmia, pel que mai m’havia parat a pensar realment en les
possibles causes d’aquesta extensió del virus i en alternatives per a reformar la
nostra societat. No feia falta una pandèmia per adonar-se que el planeta no estava
funcionant bé, i que calia prendre mesures des d’un principi. Per exemple, i tornant a
la primera activitat, no ens hauríem d’haver esperat a veure els canals de Venècia
nets per assabentar-nos del mal que li hem fet al planeta. A més, al llibre
s’exposaven diversos fets que no havia relacionat amb la pandèmia, com pot ser la
globalització, en el que mai havia pensat directament quan ha sigut l’element clau de
la propagació del virus. Marta

“Pense que aquest llibre m’hauria fet portar el confinament d’una altra manera, perquè hauria vist tot el procés d’altra forma, més objectiva i calmada. M’agrada com tractes temes que no tothom relaciona amb el Covid com per exemple la globalització o el món digital, el respecte amb que tractes cada capítol es immillorable i pense que s’ho vaig a recomanar a moltes persones del meu cercle social per a que es consciencien més amb tot el que estem vivint però com ja et vaig dir en el apartat d’activitats anterior pense que falta un capítol sobre l’estigmatització dels joves en aquest moment de pandèmia.” Inma”Pense que aquest llibre m’hauria fet portar el confinament d’una altra manera, perquè hauria vist tot el procés d’altra forma, més objectiva i calmada. M’agrada com tractes temes que no tothom relaciona amb el Covid com per exemple la globalització o el món digital, el respecte amb que tractes cada capítol es immillorable i pense que s’ho vaig a recomanar a moltes persones del meu cercle social per a que es consciencien més amb tot el que estem vivint però com ja et vaig dir en el apartat d’activitats anterior pense que falta un capítol sobre l’estigmatització dels joves en aquest moment de pandèmia.” Inma

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

#DiaDeLaFilosofia 19N2020

En el dia de la Filosofia 2020 hem omplit les xarxes de cites de Plató. Alguna, potser, us faça reflexionar un poc més enllà de la immediatesa més urgent.

Al 2020, més que mai, cal Filosofia i Ètica a l’escola i a la societat en general, a les xarxes i a la televisió, al cinema i a les sèries. Per molt que es vulga desacreditar o titllar-la d’inútil, en una societat competitiva i pragmàtica, saber on volem anar és més urgent que mai.

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

El infinito en tus manos

el-infinito-en-tus-manos

El infinito en tus manos se ha traducido al castellano! La editorial Algar, ha publicado la traducción de El infinito en tus manos:

Atena y sus amigos se han pasado el verano enganchados a la pantalla del móvil, pero se acaban las vacaciones y tienen que empezar el instituto. Aunque compaginan los deberes y los exámenes con los whatsapps y las redes sociales, Atena empezará a replantearse la información que sube a Internet cuando sus cuentas sean invadidas por comentarios groseros e insultantes de la mano de un usuario desconocido: «@infinitooo_». La joven intentará descubrir quién es el misterioso acosador y, afortunadamente, no estará sola.

Incluye una guía didáctica con consejos para hacer un buen uso del teléfono móvil, así como algunas actividades y propuestas para trabajar en clase.

Publicat dins de ciutadania, Educació, etica mobil, Foment lector, Uncategorized | Deixa un comentari

Sòcrates

La filosofia serveix per moltes coses, però hem de saber del que parlem. Què li passa a la xica de la vinyeta? I per què la bloqueja el xic?

Publicat dins de Uncategorized | 1 comentari

Hipàtia la filòsofa

hipatia2Hola @filosofogramersllull hui us vull presentar a Hipàtia, amb el permís dels @filosofant.iesmuseros (un compte d’Instagram que també treballa la filosofia com nosaltres, és l’alumnat i el professor de l’IES de Museros) us copie el post d’Hipatia.

Llegiu-lo i dieu-me. Què us semblen les seues idees? Quina us atrau més? Comenteu, comenteu.

Holaaaa filòsofs i filòsofes del Llull,
Alexandria, Egypt

Hola! El meu nom és Hipàtia i visc a Alexandria, una esplèndida ciutat de la costa egípcia, al delta del Nil. El meu pare, Teó, és un famós astrònom i jo mateixa he heretat la seua passió pels estels i pels planetes. ⭐️ ☄ 🌍 Treballe fent classes particulars d’astronomia a ma casa. He de confessar que no em va malament el negoci («l’oci», millor dit) tot i que mon pare, com la majoria d’homes alexandrins, no veu massa bé que una dona estudie i faça de professora… Xe! Quin fàstic de masclisme! 🤢 🤢 🤮 🤮
Les meues aficions? Ben bé es podria dir que sóc un ratolí de biblioteca. 🐭 📚 En això tinc sort d’haver nascut a Alexandria, ja que ací tenim una de les biblioteques més importants i conegudes de tots els temps! Pergamins de Plató, de Ptolomeu, d’Aristòtil, de Plotí i d’un fum més d’autors grecs! Em passaria hores i hores llegint-los, la veritat! Tot i que no sempre allò que diuen els seus llibres és tan interessant com sembla… per exemple, ara mateix estic pegant-li voltes a una teoria revolucionària sobre el moviment dels estels que no sé si agradaria massa a Aristòtil i a Ptolomeu 🤭
Darrerament, em preocupa la força que estan prenint els fanatismes religiosos a la meua ciutat. Un d’eixos líders sectaris, el patriarca Ciril, vol acabar amb la llibertat de pensament i religiosa, a més de tancar les dones a les cuines de casa… Però això ni somiar-ho! No ho permetrem! ✊ ✊
#Hipàtia #FilosofantIESMuseros #Filosofia #Museros #IESMuseros #Educagram

Publicat dins de Introducció Filosofia, Uncategorized | 2 comentaris

Reflexions sobre l’educació digital en temps d’aïllament

diari

Article publicat a el diari de l’educació , el dia 16 d’abril de 2020

Ens ha vingut de sobte, sense esperar-ho, tot i que els símptomes s’anunciaven des de feia temps. No, no estic referint-me al coronavirus, el confinament i l’estat d’alarma. Em referisc a l’educació digital en i de TIC. Portem anys avisant que el món virtual s’ha convertit en un entorn fonamental dins del món de la vida de les societats del segle XXI. Que els nostres joves i ja no tan joves viuen en un ecosistema digital que té repercussions evidents en el món de l’aprenentatge i l’escola. Però tot i això, una part dels professionals que es dediquen a l’educació continuaven fent les classes de la

classe

mateixa manera que al segle XX, incorporant, això sí, el Power point i el word.

Ara, de sobte, ens ha caigut al damunt la tele-educació, o l’educació a distància, o tele educaciol’educació digital des de casa i sense possibilitat de contacte real. I ens hem tornat bojos. El que era una possibilitat remota, un món afegit o una opció moderna ha esdevingut el remei a una situació imprevista, desconeguda i impossible d’esquivar. I ens hem posat a la faena amb el bagatge que portàvem damunt, hem improvisat sense formació i hem innovat tècnicament sense revisió crítica prèvia. Hem entrat a educar amb ferramentes digitals en un context trasbalsat i contaminat, sense cap EPI de prevenció, com sanitaris desprevinguts davant de casos d’un virus desconegut. El resultat no podia ser altre, hem caigut contagiats pel virus de la desesperació, el pessimisme i la impotència.

I ha donat igual que fórem professorat d’educació no presencial, presencial de la vella escola analògica o modernets enxarxats. Perquè la situació actual no pot comparar-se amb res del que havíem conegut. Cada ú hem respost amb els hàbits adquirits per anys de formació i autoformació en situació de normalitat, però el que necessitem fer ara no és ni educació a distància, ni utilització de TIC com a complement de l’educació presencial ni, encara menys, formació presencial de pissarra i entrega de treballs escrits a mà.

No, substituir la classe magistral per una sessió de videoconferència no implica mantenir l’atenció de la classe presencial, la imatge no substitueix la persona, ni el context és equivalent. No, les activitats a classe no serveixen igual si s’han de fer de manera solitària des del menjador de casa mentre la televisió projecta estadístiques d’infectats i el pare maleeix entre dents. Els escrits, els exàmens i els problemes no es resolen amb èxit sense les indicacions del professorat o el seguiment directe del mateix. Els treballs en grup no poden fer-se mitjançat els grups de whatsapp i els treballs col·laboratius són altra cosa que l’entrega d’un document word maquetat en diferents formats. No, no podem continuar fent el mateix mentre el context social i educatiu ha canviat. I aquest és titanic professorsun ensenyament que molt professorat encara no ha adquirit. Ens entestem a continuar les classes per via digital amb una normalitat que recorda els músics del Titànic amenitzant l’evacuació del transatlàntic (com il·lustra un dels memes que s’han fet per aquest tema), mentre els passatgers de menor categoria resten tancats en la part baixa del buc sense possibilitat de salvació.

Hem de replantejar-nos la nostra activitat, hem de canviar els mitjans per tal d’aconseguir els objectius que busquem. I potser el problema siga aquest, que hem oblidat quins són els objectius de l’educació i els hem substituït per una instrucció acadèmica que té poc de crítica i gens de transformadora. En aquesta situació d’urgència hem cregut més important mantenir les maneres que aprofundir en el sentit, hem preferit aparentar normalitat abans que aprofitar l’excepcionalitat i ens hem encaixonat en una reproducció acrítica de procediments i continguts exempts de qualsevol direcció. No sabem on anem. Potser estimulats per les primeres orientacions de les autoritats, que exigien continuar, malgrat tot, l’activitat educativa “normal”, potser per les pressions socials que reclamaven no perdre el curs o per les nostres pròpies autoexigències que ens feien sentir culpables per estar a casa i cobrant. Potser per tot això i per moltes coses més, però el resultat ha estat que, a hores d’ara, ens trobem en un carreró sense eixida en el que repetir activitats i copiar pautes d’actuació de l’aula ha semblat una bona idea per ensenyar de manera digital.

Espavilem, despertem d’aquest schock que ha representat un confinament desconegut. Pensem, parem-nos un moment a reflexionar sobre el què fem i el que volem fer. Plantegem-nos el sentit de l’educació en una societat convulsionada, sacsejada per una crisi que no volíem veure però que es gestava de manera sorda i amagada.

Què volem fer? No esperem a després de la crisi, comencem a canviar les maneres d’ensenyar, de viure i de conviure des del present. Volem formar persones autònomes, crítiques i autosuficients, capaces d’enfrontar situacions desconegudes amb eines polivalents. No era aquest un dels objectius fonamentals de l’educació? Per què no el posem en pràctica des d’ara mateix? És el moment i tenim l’oportunitat. Sabem que estem a distància, que el nostre control sobre l’alumnat s’ha difuminat, però que a canvi tenen al seu abast el món sencer de manera virtual. Doncs posem-nos, estimulem la seua capacitat d’autoaprenentatge, fomentem la seua autonomia, no caiguem en activitats dirigides, pautades i especificades amb un llistat interminable d’instruccions. Deixem-los buscar, descobrir, imaginar, crear. Deixem equivocar-se a l’alumnat, que caiguen en els seus propis errors. Canviem el model d’activitat. Proposem-los camins, orientem la recerca, valorem el resultat, encara que no siga el que nosaltres pensàvem.

No podem reproduir el model educatiu presencial, ni tant sols el d’a distància, en situacions de solitud i aïllament, però sí que podem potenciar una capacitat que és fonamental però no solem atendre en el model presencial, la de l’autonomia, la d’aprendre a aprendre. Si aconseguim aprofitar la situació actual, proposar unes activitats que estimulen la motivació i la curiositat de l’alumnat i guiar-lo en el procés personal, lliure i creatiu, que és l’aprenentatge, és possible que la consciència crítica i la capacitat de reflexió aparega com una conseqüència de la recerca personal de coneixements.

Publicat dins de Uncategorized | 2 comentaris

Web ètica

especularPer a l’alumnat tant de quart com de tercer que vulga continuar iniciant-se en l’ètica i la filosofia us recomane una web que explica els conceptes fonamentals i proposa activitats d’autoavaluació.

És una manera divertida i relaxada de reflexionar sobre el que fem i per què ho fem.

Ací teniu l’enllaç, heu de picar Web ètica i allí triar els diferents apartats. Es pot fer seguint l’itinerari que vulgueu. Però si voleu començar pel primer, és aquest.

 

 

Publicat dins de 4t ESO Educació ètico-cívica, Introducció Filosofia, Uncategorized | Deixa un comentari

La Filosofia ens ajuda…

Mireu aquest vídeo breu en el que es defensa la vigència de la Filosofia Vídeo defensa Filosofia i que es podria resumir en aquesta imatge

defensa filosofia

 

Tot això fa, o pot fer, la #filosofia, però què fa per vosaltres? Publiqueu una story al vostre compte, citant aquest compte filosofogramersllull , que represente allò en què la filo us ajuda o pot ajudar. 

Algunes de les històries de l’alumnat:

Publicat dins de Introducció Filosofia, Uncategorized | Deixa un comentari