En el curs Erasmus ens han mostrat una sèrie d’aplicacions educatives digitals que ens poden ajudar molt en la nostra faena. Les enllace i explique un poc en què consisteixen:
Jamboard Google: Una pissarra digital que et permet presentar els teus temes de manera visual.
Socrative: l’aplicació per plantejar preguntes a l’alumnat, de vertader o fals, de múltiple alternativa o respostes curtes.
Padlet: L’aplicació que et permet fer presentacions col·laboratives i mostrar continguts de manera interdisciplinar i visual, amb enllaços o altres elements digitals.
Kialo: l’aplicació per crear discussions i debats de manera col·laborativa i participativa.
Genially: aplicació per a crear aplicacions animades, amb moltes ferramentes que permeten crear scape rooms i altres jocs interactius.
Wordwall: aplicació per a crear jocs, tests, qüestionaris, etc per dinamitzar l’aprenentatge i fer-lo més participatiu i divertit.
Mentimeter: presentacions, enquestes, núvols de paraules i qüestionaris.
Storyboardthat: crear una història digital amb diferentes recursos visuals
Actionbound: Crea aventures mòbils i guies interactives per a telèfons intel·ligents i tauletes.
Weebly:
Book creator: Per crear ebooks i contingut digital a l’aula.
Explain everiything: crear continguts atractius, assignar activitats i tasques. Enregistrar instruccions i fer presentacions interactives.
Aquesta darrera setmana he estat fent un curs Erasmus a Palerm. I volia contar-vos un poc el que he aprés al curs que s’anomenava “INNOVATIVE TEACHING METHODS FOR TEACHERS, SCHOOL AND ADULT EDUCATION STAFF”, en fi, un títol molt pretensiós per als continguts que imparteixen.
El curs s’impartia a Palerm, a l’hotelet on ens allotjàvem, que havia cedit una sala prou cutre com a classe. Érem huit participants, 3 profes grecs, de Tesalonica, 3 de Lituània, un francés i jo. Totes les interaccions les havíem de fer en anglés, i el curs també era en anglés. Així que he aprés “a lot of english”, 😅encara que em perdia molts detalls al final ens hem aclarit.
Pel que fa als continguts, s’han centrat en l’educació formal i no formal, la utilització d’estratègies visuals, el treball per projectes i la utilització de recursos tic. Tot expressat en una metodologia molt dinàmica i participativa, buscant l’impacte emocional i la implicació de l’alumnat. Potser això ha estat el millor, les tàctiques motivadores que la profa desenvolupava, més atenta a la nostra implicació que a introduir massa continguts.
Dibuixar, expressar emocions amb imatges, extraure coneixements previs amb post-its, completar definicions, etc.
En principi em va semblar massa simple, però després he pensat que amb aquesta metodologia va aconseguir quallar un grup de 8 persones que no ens coneixíem i aprendre de manera més cooperativa. Perquè el següent pas va ser explicar projectes que havíem fet als nostres centres, el grup grec està treballant sobre la cultura de la seua regió i està interessat en buscar socis Erasmus, però el grup lituà treballa amb menuts en biblioteques, en foment de la lectura, i ahi tenim menys punts en comú. El company francés és de geografia i història, i havia treballat amb qüestions de geografia. A partir del segon o tercer dia vam començar a intercanviar experiències dels diferents països i vam accelerar l’aprenentatge.
El dia que vam dedicar a BPM o treball per projectes vaig pensar en vosaltres, i en la nostra discussió eterna sobre els àmbits. Com podeu preveure, ens els venen com una manera més efectiva d’ensenyar, sobretot perquè els projectes són interdisciplinaris, creatius, parteixen de preguntes que afavoreixen el pensament crític i afavoreixen la motivació i participació de l’alumnat. Res que no sabem, i també molta faena.
Des d’esta perspectiva el professorat és un facilitador de l’aprenentatge de l’alumnat, ha d’estimular-lo, inquietar-lo i forçar-lo a investigar i construir, però també ha de tenir en compte les seues pors i indecisions, i ajudar-lo quan es troba en un carreró sense eixida. L’avaluació és una reorientació per seguir aprenent, no una etiqueta que encaixa en un carreró sense eixida. La teoria té sentit, portar-la a la pràctica és el més difícil, ja ho sabem.
L’última sessió la vam dedicar a conéixer aplicacions que afavoreixen el treball a l’aula, Canva, Socrative, etc. i n’hi ha un munt, ja ho sabeu, i molt interessants, en poder elaboraré un llistat per passar-vos-el.
Vam tenir temps de tot, fins i tot de fer el pallasso amb els jocs que ens feia fer la mestra🙄
I sí, hem aprovat tots, com no podia ser d’altra manera amb un alumnat motivat i participatiu i que no es va perdre ni un dia de classe:
L’horari era de 8 a 3, i teníem les vesprades per fer turisme, així que hem conegut Palerm i Cefalú (un dia vam fer una excursió, qué buenos son…) , hem menjat pasta i pizza i ens hem gastat diners amb cervesa, que mai entrava al menú.
Al remat ha estat molt bé i pense que aquests programes d’internacionalització són necessaris per a formar al professorat, perquè, és cert, els continguts els podem trobar a qualsevol curs del cefire o cada persona investigant pel seu compte, però l’intercanvi de models, el coneixement d’estils, l’apertura de mires només s’aconsegueix des de l’experiència directa. Així que vos anime a participar en els projectes d’internacionalització del centre, paga la pena!
Els camps temàtics són els possibles temes de redacció que es plantejaran a l’examen. Poden ser literals o pareguts formulats d’altra manera. També es poden combinar temes,
Camps temàtics: El Segon Sexe, Introducció i Conclusió
1. El existencialisme de S. de Beauvoir.
2. Mètode regressiu-progressiu en l’anàlisi de la condició femenina.
3. Problematització de la categoria dona.
4. Lectura feminista de la dialèctica de l’amo i de l’esclau: la dona com l’Altra en la societat patriarcal.
5. Concepte de subjecte situat.
6. El factor cultural com a factor decisiu en l’anàlisi de les causes de l’opressió de la dona.
7. Educació i evolució col·lectives per a assolir l’autonomia de les dones.
1. Qui està més capacitat, millor situat, per parlar de la situació de la dona? Argumenta la resposta
2. Explica la frase final de l’apartat en que diu «la literatura femenina actual està menys animada per una voluntat de reivindicació que per un esforç de lucidesa», explica-ho de manera raonada, amb els arguments que aporta l’autora.
BLOC 5: #14-15
1. Raona l’afirmació de l’autora que «és impossible tractar cap problema humà sense prendre partit».
2. Diferencia entre «interés privat» i «felicitat» i quina importància té aquesta diferencia per a la reivindicació dels drets de les dones. Analitza els exemples que aporta l’autora.
3. En què consisteix la perspectiva de la «moral existencialista» de que parla l’autora i explica al final de la pàgina 69. Elabora un mapa conceptual amb tots els conceptes que apareixen.
4. Quin és el «drama de la dona» segons l’autora i la moral existencialista que defensa?
5. El paràgraf 15 és un guió de l’obra que segueix, elabora un esquema i consulta el guió de l’obra completa.
6. REDACCIÓ:L’existencialisme de S. de Beauvoir:L’anàlisi de la condició de la dona des de la perspectiva existencialista.
O
Lectura feminista de la dialèctica de l’amo i de l’esclau: la dona com l’Altra en la societat patriarcal.
7. PREGUNTA 4 d’examen, relacionar: «Comenta breument qualsevol aspecte del pensament de l’autor del text que jutges important en algun d’aquests sentits: per la seua relació amb el d’altres filòsofs, amb fets històrics rellevants (especialment si són coetanis de l’autor o tenen relació amb la seua vida) o amb trets significatius del món contemporani».
1. El paràgraf 9 fa un repàs a les diferents concepcions sobre la dona que s’han donat històricament, elabora un esquema amb les principals i si estaven a favor o en contra del reconeixement de la identitat femenina.
2. El final del paràgraf 9 és un fragment per comentar, anota la idea fonamental i els arguments que s’exposen de manera esquemàtica.
3. Explica la comparació entre la lluita dels negres americans i la de les dones.
4. En què consisteix la «mala fe» de que parla el text?
5. Com perceben molts homes la incorporació de la dona a una normalitat igualitària? Explica els exemples que posa el text i aporta algun personal que hages viscut o presenciat.
6. En què consisteix el «complexe d’inferioritat» de molts homes?
7. Alguns homes estan carregats de bones intencions, però aquestes solen ser molt limitades, en quins errors incorren? Pot estar referint-se l’autora al que ara anomenem micromasclismes?
8. Explica el final del paràgraf 11 en el que s’explica la contradicció entre «igualtat abstracta» i «desigualtat concreta».
9. El final del paràgraf 9 és un bon exercici de comentari, pregunta 1 d’examen. Sintetitza les idees del text i mostra en el teu resum l’estructura argumentativa o expositiva traçada per l’autora. Fragment des de «L’etern femení és l’homòleg…» fins al final del paràgraf.
10. Pregunta 2 d’examen: Defineix el terme «transcendència» partint de la informació que ofereix el text i complementant-la amb la informació pertinent que tingues de l’autora.
1. Explica les característiques dels moviments de protesta i reivindicació de la diàspora jueva, contra l’esclavitud a Amèrica, de denuncia del colonialisme i la lluita proletària, en comparació amb la lluita feminista. Fes un quadre i anota similituds i diferències.
2. Què significa que les dones no han trencat el «mitsein» original? I quines repercussions implica aquesta situació específica de les dones.
3. Enumera de manera sintètica les comparacions mitològiques, biològiques i filosòfiques (la dialèctica de l’amo i l’esclau hegeliana) que realitza l’autora a l’apartat 7.
4. Què significa el que diu l’autora quan afirma que encara que es reconega la igualtat abstracta, la tradició impedeix la seua aplicació?
5. Reprodueix els arguments econòmics que aporta l’autora.
6. Analitza els conceptes de «transcendència» i «angoixa» en la filosofia existencialista i en el text.
7. El final del paràgraf 7 és un bon exercici de comentari, pregunta 1 d’examen. Sintetitza les idees del text i mostra en el teu resum l’estructura argumentativa o expositiva traçada per l’autora. Fragment des de «En el moment en que…» fins al final del paràgraf.
8. Pregunta 2 d’examen: Defineix el terme «Llibertat» partint de la informació que ofereix el text i complementant-la amb la informació pertinent que tingues de l’autora.
9. REDACCIÓ:Problematització de la categoria dona: La dona com a alteritat en «El segon sexe».
Per a elaborar-la segueix el següent guió:
a) Començar per plantejar clarament en un primer paràgraf d’entre cinc i deu línies les relacions dels conceptes a tractar o l’enfocament que li anem a donar al problema proposat. És a dir, aclarir el tema central de la redacció sobre el qual argumentarem.
b) A continuació argumentar a favor del plantejament exposat anteriorment utilitzant les idees de l’autora o del tema que estem treballant, es poden aportar exemples o comparacions que l’autor utilitza en la seua obra, arguments i idees recollides del text. S’ha de fer en paràgrafs separats, de manera ordenada i relacionada entre ells. Tres arguments en tres paràgrafs serien suficients
c) Tancar l’argumentació amb una recapitulació en la que es valore la importància i validesa dels arguments i exemples que s’han exposat, i fins i tot, si es vol, oposar objeccions a la tesi de l’autor des d’argumentacions pròpies aportant contraexemples.
Els criteris de correcció d’aquesta pregunta són:
S’ha de valorar la capacitat per a desenvolupar el tema proposat centrant-se en la seua formulació concreta i aplicant el coneixement general que es té del text complet i de l’autor que s’han tractats a classe.
1. Els continguts de la redacció han de respondre a la formulació de l’enunciat, sense digressions innecessàries i en el desenvolupament s’ha d’incloure l’explicació i la justificació de les idees exposades.
2. L’exposició de la redacció ha de ser alhora clara i ordenada.
Valoració: Puntuació: fins a 5 punts. El primer criteri es valorarà fins a 3,5 punts i el segon fins a 1,5 punts.
10. PREGUNTA 4 d’examen, relacionar: «Comenta breument qualsevol aspecte del pensament de l’autor del text que jutges important en algun d’aquests sentits: per la seua relació amb el d’altres filòsofs, amb fets històrics rellevants (especialment si són coetanis de l’autor o tenen relació amb la seua vida) o amb trets significatius del món contemporani».
Criteris de correcció:
S’ha de valorar la capacitat per a aplicar o relacionar el pensament de l’autor amb qualsevol dels aspectes suggerits en la pregunta.
1. Es valoraran els continguts d’interès filosòfic exposats.
2. Es valorarà l’originalitat de la proposta de l’alumne i l’exposició reflexiva i justificada en què s’eviten respostes memorístiques o estereotipades.
Valoració: Puntuació 1 punt. Els dos criteris valen igual, fins a 0,5 punts cadascú.
1. Explica per què un home mai hauria plantejat la pregunta «Què és ser un home»? Segons l’autora del text. Estàs d’acord amb aquest afirmació? Raona la resposta amb, com a mínim, un argument personal.
2. Què significa que la relació entre homes i dones «no és reciproca»? Aporta els exemples del text i algun de la teua collita personal.
3. Què vol dir que la dona «és sexe», que es defineix pel seu sexe? I per què a l’home no se’l considera així, sinó com una cosa que supera la seua condició natural sexual?
4. Aporta exemples que demostren o contradiguen l’afirmació del text que «la dona no és en sí, sinó en relació a ell».
5. Subjecte i Alteritat són dos conceptes existencialistes fonamentals, intenta explicar el que signifiquen i quin sentit tenen al text.
6. Al paràgraf 4 es fa un repàs de les investigacions antropològiques sobre la constitució de la identitat, elabora un esquema amb les principals exemples que s’aporten.
7. En aquest paràgraf es citen a un filòsof, Hegel, que defensa la dialèctica de l’amo i l’esclau, i a Levi-Strauss el fundador de l’antropologia moderna, que defensa el caràcter relacional de la constitució de la humanitat, busca informació sobre ells i aquestes teories.
8. El paràgraf 5 explica la relació recíproca amb la qual les identitats es reconeixen, per què en el cas de la dona no és així? Què ha passat en el cas de la dona? En què es diferencia aquesta relació entre subjectes?
9. Pregunta 1 d’examen: Sintetitza les idees del text i mostra en el teu resum l’estructura argumentativa o expositiva traçada per l’autora. Fragment des de «La humanitat és masculina…» fins al final del paràgraf.
Per a fer-ho subratlla primer les idees del text, assenyalant clarament la idea fonamental, i la resta d’arguments, utilitza números, lletres, doble subratllat o colors i, una vegada llegit i subratllat el text, procedeix a explicar-lo seguint el següent guió:
a) Explica la conclusió o tema principal del text en un paràgraf d’unes cinc o sis línies.
b) Raona les premisses o arguments utilitzats per a arribar a la conclusió i explica’ls ordenadament en un paràgraf diferent a l’anterior. Són les idees secundàries, que has d’haver subratllat al text i que ara has d’explicar de manera relacionada en un paràgraf més extens, però utilitzant punts i seguit i connectors lògics com “per això”, “en conseqüència”, “en relació amb la idea anterior”, etc. Pots incorporar els exemples, si s’utilitzen, i la seua força en el text.
c) En un tercer paràgraf, per ampliar, pots relacionar el tema principal amb altres opinions relacionades que apareguen en l’obra de l’autor, valorar la seua importància entre la teoria general de l’autor, valorar la força de l’argumentació exhibida en el text i aportar altres arguments per a defendre o criticar la seua tesi, acabar amb la tesi principal però valorada segons l’enfocament crític que li hàgem donat.
Els criteris de correcció d’aquesta pregunta son:
S’ha de valorar la capacitat per a mostrar amb claredat l’estructura argumentativa o expositiva del text.
D’acord amb el criteri general precedent, la síntesi que es demana com a resposta ha de mostrar que s’ha comprès:
1. Quines són les idees o els arguments principals del text.
2. Com es relacionen entre ells dins de l’estructura expositiva o argumentativa, per a arribar a la tesi o conclusió general.
Valoració: Puntuació: fins a 2 punts. Els dos criteris valen igual, fins a un punt cadascú.
10. Pregunta 2 d’examen: Defineix els termes «Subjecte» i «Alteritat» partint de la informació que ofereix el text i complementant-la amb la informació pertinent que tingues de l’autora.
Per a fer-ho, subratlla primer totes les seues aparicions al text, organitza els termes relacionats, agrupa per camps semàntics i, una vegada llegit i subratllat el text, procedeix a definir-lo seguint el següent guió:
a) Definir estrictament i correctament el més important i definitori del concepte a explicar. Elabora una definició amb la següent estructura: “El terme que analitzem és….” amb una amplitud d’un paràgraf d’unes cinc línies.
b) A continuació, i en un paràgraf diferent, amplia la definició amb les característiques que el text ens proporciona sobre el mateix concepte. Relaciona eixe concepte amb altres que apareguen en el text i que aporten alguna dada sobre ell. Conceptes que siguen sinònims o antònims i els pots utilitzar mesclant-los amb l’apartat anterior. Explica els exemples o metàfores que utilitza el text.
c) En un altre paràgraf, pots ampliar el concepte aportant altres característiques del concepte tractat que no estan en el text però si en la resta de l’obra o comparant l’ús del terme amb altres usos en la resta de l’obra de l’autor. Per aquest apartat pots utilitzar el vocabulari. També pots aportar altres exemples que ens expliquen millor el concepte o relacionar-lo amb problemes o situacions actuals.
Els Criteris de correcció que s’utilitzen per corregir aquesta pregunta son els següents:
S’ha de valorar la capacitat per a definir termes filosòfics o expressions, analitzant-los a partir de l’ús que se’n fa en el text.
1. La resposta ha d’incloure expressament una definició del terme proposat (o, si és el cas, dels dos proposats, aclarint la seua relació).
2. La definició ha d’elaborar-se a partir de la informació que ofereix el text i fent referències explícites a l’ús que s’hi fa del terme o dels termes.
3. L’explicació del terme o dels termes s’ha de complementar amb el coneixement general sobre ells derivat de l’estudi de la filosofia de l’autor.
Valoració: Puntuació: fins a 2 punts. Els tres criteris valen igual, fins a un terç dels dos punts cadascú.
Com encara no heu aconseguit el llibre, ací vos deixe els paràgrafs 1 i 2 del text del Segon sexe de Simone de Beauvoir amb unes activitats de treball:
LLEGIR «EL SEGON SEXE» DE SIMONE DE BEAUVOIR
1. INTRODUCCIÓ
BLOC 1: #1 i 2
1. Explica utilitzant els exemples del text i aportant-ne alguna personal, en què consisteix la teoria de «l’etern femení».
2. Explicar en què consisteix «ser dona», sembla fàcil, aquella que té úter, o vagina, o menstrua, però de seguida es complica, el text parla de determinades exclusions de la condició femenina per ser massa masculina, per ser poc obedient, però aleshores, ser dona no és sols tenir úter, no? Explica en quatre línies en què consisteix ser dona segons la teua opinió.
3. Els conceptes de sexe i gènere, potser ens ajuden un poc, els coneixes? Si no, busca’ls i defineix-los. Aleshores, ser dona és nàixer amb el sexe femení? O adquirir rols de gènere estereotipats? Què creus que diu Simone?
4. Al remat Simone diu «consideren el caràcter com una reacció secundària davant d’una situació», explica esta frase en cinc línies, recolzant-te en el que diu el text i aportant alguna idea personal.
5. Explica amb les teues paraules el que significa dir que «l’afirmació que la dona és un ser humà com l’home és abstracta». Aporta algun exemple actual vist als mitjans de comunicació, xarxes socials que freqüentes o experiències personals.
6. A què es refereix l’autora amb «ànima negra» o «caràcter jueu»? Explica’ls en dos línies i raona si té sentit utilitzar aquests conceptes en l’actualitat.
7. Què és la «mala fe» en la filosofia existencialista? Per què les dones actuen de mala fe si volen situar-se «més enllà» del seu sexe, és a dir, que afirmen que no els afecta el fet de ser dona en la seua vida professional, personal, social, etc.
8. Explica en quatre línies per què cal preguntar-se encara «Què és una dona?»
Treball a casa:
9. Pregunta 1 d’examen: Sintetitza les idees del text i mostra en el teu resum l’estructura argumentativa o expositiva traçada per l’autora. Fragment des de «Però, en primer lloc…» fins a «davant d’una situació».
Per a fer-ho subratlla primer les idees del text, assenyalant clarament la idea fonamental, i la resta d’arguments, utilitza números, lletres, doble subratllat o colors i, una vegada llegit i subratllat el text, procedeix a explicar-lo seguint el següent guió:
a) Explica la conclusió o tema principal del text en un paràgraf d’unes cinc o sis línies.
b) Raona les premisses o arguments utilitzats per a arribar a la conclusió i explica’ls ordenadament en un paràgraf diferent a l’anterior. Són les idees secundàries, que has d’haver subratllat al text i que ara has d’explicar de manera relacionada en un paràgraf més extens, però utilitzant punts i seguit i connectors lògics com “per això”, “en conseqüència”, “en relació amb la idea anterior”, etc. Pots incorporar els exemples, si s’utilitzen, i la seua força en el text.
c) En un tercer paràgraf, per ampliar, pots relacionar el tema principal amb altres opinions relacionades que apareguen en l’obra de l’autor, valorar la seua importància entre la teoria general de l’autor, valorar la força de l’argumentació exhibida en el text i aportar altres arguments per a defendre o criticar la seua tesi, acabar amb la tesi principal però valorada segons l’enfocament crític que li hàgem donat.
Els criteris de correcció d’aquesta pregunta son:
S’ha de valorar la capacitat per a mostrar amb claredat l’estructura argumentativa o expositiva del text.
D’acord amb el criteri general precedent, la síntesi que es demana com a resposta ha de mostrar que s’ha comprès:
1. Quines són les idees o els arguments principals del text.
2. Com es relacionen entre ells dins de l’estructura expositiva o argumentativa, per a arribar a la tesi o conclusió general.
Valoració: Puntuació: fins a 2 punts. Els dos criteris valen igual, fins a un punt cadascú.
10. Pregunta 2 d’examen: Defineix el terme «situació» partint de la informació que ofereix el text i complementant-la amb la informació pertinent que tingues de l’autora.
Per a fer-ho, subratlla primer totes les seues aparicions al text, organitza els termes relacionats, agrupa per camps semàntics i, una vegada llegit i subratllat el text, procedeix a definir-lo seguint el següent guió:
a) Definir estrictament i correctament el més important i definitori del concepte a explicar. Elabora una definició amb la següent estructura: “El terme que analitzem és….” amb una amplitud d’un paràgraf d’unes cinc línies.
b) A continuació, i en un paràgraf diferent, amplia la definició amb les característiques que el text ens proporciona sobre el mateix concepte. Relaciona eixe concepte amb altres que apareguen en el text i que aporten alguna dada sobre ell. Conceptes que siguen sinònims o antònims i els pots utilitzar mesclant-los amb l’apartat anterior. Explica els exemples o metàfores que utilitza el text.
c) En un altre paràgraf, pots ampliar el concepte aportant altres característiques del concepte tractat que no estan en el text però si en la resta de l’obra o comparant l’ús del terme amb altres usos en la resta de l’obra de l’autor. Per aquest apartat pots utilitzar el vocabulari. També pots aportar altres exemples que ens expliquen millor el concepte o relacionar-lo amb problemes o situacions actuals.
Els Criteris de correcció que s’utilitzen per corregir aquesta pregunta son els següents:
S’ha de valorar la capacitat per a definir termes filosòfics o expressions, analitzant-los a partir de l’ús que se’n fa en el text.
1. La resposta ha d’incloure expressament una definició del terme proposat (o, si és el cas, dels dos proposats, aclarint la seua relació).
2. La definició ha d’elaborar-se a partir de la informació que ofereix el text i fent referències explícites a l’ús que s’hi fa del terme o dels termes.
3. L’explicació del terme o dels termes s’ha de complementar amb el coneixement general sobre ells derivat de l’estudi de la filosofia de l’autor.
Valoració: Puntuació: fins a 2 punts. Els tres criteris valen igual, fins a un terç dels dos punts cadascú.
PRESENTACIÓ DE L’ASSIGNATURA. HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA 2n BATXILLERAT. CURS 2022/23
JUSTIFICACIÓ: La Filosofia és una assignatura que us farà pensar, plantejar-vos qüestions que mai havieu imaginat i, fins i tot, dubtar d’altres que creieu absolutament certes. Tot això ho farem llegint i pensant sobre escrits de grans personatges de la història de la filosofia. La faena de llegir, comprendre i escriure us ajudarà, a més, a adquirir competències fonamentals del batxiller i, per tant, a millorar els vostres resultats acadèmics i enfortir la formació acadèmica.
NOTA AVALUACIÓ. A- Exam: 100 % B– Exercicis de classe, redaccions, treballs ampliació: 10 % ( augmenta la nota ex.)
La nota final s’obtindrà de la mitjana de les notes de cadascun dels blocs, de forma que, en cas de no haver superat un cinc en la nota final del bloc (examen, més activitats a casa) l’alumne/a haurà de recuperar-lo. Només al final del curs, després de les recuperacions, podran haver compensacions entre notes dels autors/es, si la mitjana dels quatre es superior a cinc.
MODEL D’EXAMEN: Text de l’obra de l’autor/a estudiat amb preguntes: dos d’elles en relació al text; una sobre termes i una altra sobre argumentació, una redacció en què el/l’alumne/a haurà de mostrar els seus coneixement sobre l’autor/a i la seua obra i una darrera qüestió teòrica sobre el periode estudiat.
VALORACIÓ de l’examen: Preguntes sobre el text: (2+2) + Pregunta actualització (1) + Redacció: 5 punts.
LES FALTES D’ORTOGRAFIA: Es tindran en compte de manera genèrica, la correcció ortogràfica i gramatical es valorarà positivament en els examens i treballs, ja que aquest aspecte és molt important en una assignatura que necessita la llengua com a mitjà d’expressió. També es valorarà la presentació clara i ordenada.
LES FALTES D’ASSISTÈNCIA NO JUSTIFICADES ADEQUADAMENT comptaran com un no presentat als treballs de classe i, per tant, baremaran negativament a les notes de classe.
RECUPERACIÓ DE TRIMESTRES PENDENTS: Les recuperacions dels blocs que no hagen arribat als mínims exigits (a l’aprovat, 5 en la mitjana d’examen i notes de classe) es faran a la tercera avaluació, a través d’un sol examen, en el qual s’hauran de recuperar els autors/es no superats amb un examen amb els mateixos criteris anteriorment esmentats.
Els LLIBRES de treball i AUTORS/ES són:
PLATÓ; La República. Llibre VI i VII. Ed. Diálogo. València
DESCARTES; Discurs del mètode. I-IV part. Ed. Diálogo. València
NIETZSCHE,F Crepuscle dels ídols. Ed. Diálogo. València
BEAUVOIR, Simone; El segon sexe, Introducció i conclusió. Ed. Diálogo. València
El PROGRAMA d’HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA de 2n de batxillerat s’estructura de la següent manera:
UNITAT DIDÀCTICA 0: Transversal, present a totes les unitats
Investigació
· Ferramentes d’aprenentatge i investigació
· Lectura d’obres i textos de caràcter filosòfic
Anàlisi i síntesi
· El comentari de text
· Aplicació de les TIC a la història de la filosofia
La Xarxa Vives d’Universitats organitza les Lligues de debat universitària (del 4 al 7 d’abril), de secundària i batxillerat (del 30 de març a l’1 d’abril,en col·laboració amb Escola Valenciana) i enguany, per primera vegada, la sènior (del 4 al 5 de maig). L’activitat consisteix en una competició dialèctica que enfronta equips de les diferents universitats que composen la Xarxa. En el cas de la competició de Secundària i Batxillerat es realitzen fases locals prèvies en cada universitat que enfronten centres educatius d’arreu del territori de parla catalana adscrits a cada universitat.
Els objectius fonamentals que busca la Lliga de debat son l’ús i el coneixement de la llengua catalana, el foment de la competència oral entre l’alumnat, la difusió del respecte, la tolerància i la contraposició argumentada d’idees i el treball en equip. En aquest context les competències comunicativa i ciutadana són les dues que es treballen de manera fonamental.
Aquesta competició s’organitza sobre un tema diferent cada edició (enguany «Cal posar límits a la ciència?» en la de Secundària i «És necessària una indústria farmacèutica pública a la Unió Europea?» en la Universitària) i cada equip ha de preparar discursos a favor i en contra i sotmetre’s a les preguntes de l’altre equip, així com plantejar dubtes o assenyalar debilitats dels equips amb els quals debaten. En aquest sentit, l’activitat implica saber parlar en públic, però fer-ho amb arguments ben travats i, a l’hora, tenir el domini sobre el tema i la flexibilitat suficient per contestar preguntes de tots els tipus sobre els discursos exposats. Un exercici de preparació i investigació prèvia, però també de capacitat d’improvisació, flexibilitat i domini del tema. Una combinació ben difícil d’aconseguir, però que aporta un bagatge intel·lectual molt valuós dins del procés d’aprenentatge.
Saber argumentar a favor i en contra de qualsevol tema no és un simple exercici formal, sinó la única manera que tenim de valorar la consistència i encert d’ambdós visions dels problemes. No es tracta de realitzar un joc intranscendent sinó de partir de la convicció de què no tenim la veritat absoluta i per això volem conéixer totes les postures per poder jutjar amb coneixement de causa. Una escola de ciutadania ben útil per formar les generacions que han de decidir sobre les qüestions fonamentals que tenim plantejades.
L’activitat permet al professorat treballar de manera multidisciplinar i per projectes, ja que el tema proposat actua com a eix de treball i s’ha d’avaluar des de diferents punts de mira per aportar una argumentació rica i complexa. El fet de tenir com a objectiu participar en la competició real, aporta al procés educatiu el caràcter aplicat, significatiu i competencial que enriqueix qualsevol activitat educativa. A més a més, durant la fase de competició, concentrada en tres o quatre dies intensius i amb dedicació exclusiva, es produeix un procés d’acceleració educativa que enriqueix l’aprenentatge. Si unim la concentració de tots els participants en un mateix lloc (la universitat organitzadora), afegim un component afectiu i de relacions personals que potencien el procés i el fixen gràcies als aspectes emocionals.
El resultat és una experiència educativa única, ideal per motivar l’alumnat, tractar la diversitat i la inclusió, treballar les altes capacitats des d’una perspectiva integral i enriquir i accelerar el procés d’aprenentatge de manera generalitzada siguen quines siguen les característiques de l’alumnat participant. Animeu-vos a participar!
Blog del departament de filosofia de l'IES Ramon Llull de València 
