Les Lligues de debat com a eina educativa

ARTICLE PUBLICAT A EL DIARI DE L’EDUCACIÓ EL DIA 13/04/2022

La Xarxa Vives d’Universitats organitza les Lligues de debat universitària (del 4 al 7 d’abril), de secundària i batxillerat (del 30 de març a l’1 d’abril,en col·laboració amb Escola Valenciana) i enguany, per primera vegada, la sènior (del 4 al 5 de maig). L’activitat consisteix en una competició dialèctica que enfronta equips de les diferents universitats que composen la Xarxa. En el cas de la competició de Secundària i Batxillerat es realitzen fases locals prèvies en cada universitat que enfronten centres educatius d’arreu del territori de parla catalana adscrits a cada universitat.

Els objectius fonamentals que busca la Lliga de debat son l’ús i el coneixement de la llengua catalana, el foment de la competència oral entre l’alumnat, la difusió del respecte, la tolerància i la contraposició argumentada d’idees i el treball en equip. En aquest context les competències comunicativa i ciutadana són les dues que es treballen de manera fonamental.

Aquesta competició s’organitza sobre un tema diferent cada edició (enguany «Cal posar límits a la ciència?» en la de Secundària i «És necessària una indústria farmacèutica pública a la Unió Europea?» en la Universitària) i cada equip ha de preparar discursos a favor i en contra i sotmetre’s a les preguntes de l’altre equip, així com plantejar dubtes o assenyalar debilitats dels equips amb els quals debaten. En aquest sentit, l’activitat implica saber parlar en públic, però fer-ho amb arguments ben travats i, a l’hora, tenir el domini sobre el tema i la flexibilitat suficient per contestar preguntes de tots els tipus sobre els discursos exposats. Un exercici de preparació i investigació prèvia, però també de capacitat d’improvisació, flexibilitat i domini del tema. Una combinació ben difícil d’aconseguir, però que aporta un bagatge intel·lectual molt valuós dins del procés d’aprenentatge.

Saber argumentar a favor i en contra de qualsevol tema no és un simple exercici formal, sinó la única manera que tenim de valorar la consistència i encert d’ambdós visions dels problemes. No es tracta de realitzar un joc intranscendent sinó de partir de la convicció de què no tenim la veritat absoluta i per això volem conéixer totes les postures per poder jutjar amb coneixement de causa. Una escola de ciutadania ben útil per formar les generacions que han de decidir sobre les qüestions fonamentals que tenim plantejades.

L’activitat permet al professorat treballar de manera multidisciplinar i per projectes, ja que el tema proposat actua com a eix de treball i s’ha d’avaluar des de diferents punts de mira per aportar una argumentació rica i complexa. El fet de tenir com a objectiu participar en la competició real, aporta al procés educatiu el caràcter aplicat, significatiu i competencial que enriqueix qualsevol activitat educativa. A més a més, durant la fase de competició, concentrada en tres o quatre dies intensius i amb dedicació exclusiva, es produeix un procés d’acceleració educativa que enriqueix l’aprenentatge. Si unim la concentració de tots els participants en un mateix lloc (la universitat organitzadora), afegim un component afectiu i de relacions personals que potencien el procés i el fixen gràcies als aspectes emocionals.

El resultat és una experiència educativa única, ideal per motivar l’alumnat, tractar la diversitat i la inclusió, treballar les altes capacitats des d’una perspectiva integral i enriquir i accelerar el procés d’aprenentatge de manera generalitzada siguen quines siguen les característiques de l’alumnat participant. Animeu-vos a participar!

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Moments de la Final de la Lliga de debat a la UAB

Arribar a la fase final de la Lliga de debat de Secundària i Batxillerat de la Xarxa Vives d’universitats ha estat un camí llarg que vam començar a setembre amb la preparació de la Fase local de la Universitat de València. La Fase local a la seu de La Nau va agrupar 11 equips del País que van competir per arribar a la Final, que va guanyar el nostre equip de l’IES Ramon Llull.

La victòria a la Universitat de València, organitzada pel Sedi, ens va donar accès a competir en la Fase final de la Lliga que enguany se celebra a la Univesitat Autònoma de Barcelona. Ací teniu algunes imatges del viatge, presentació, equips i arribada a la Universitat Autònoma.

I va començar la competició, 4 debats al grup B en el qual vam aconseguir la primera posició i passar a semifinals, 2 debats que també ens vam classificar per la final contra l’equip de la Univesitat de Barcelona, el Jesuïtes Gràcia – Col·legi Kostka de Barcelona, una final molt renyida que vam guanyar finalment. Imatges de la competició:

I les imatges de la victòria:

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

L’equip de l’IES Ramon Llull de València, campió de la Lliga de Debat de Secundària i Batxillerat de la Xarxa Vives

 Des del 30 de març fins a avui divendres 1 d’abril, la Universitat Autònoma de Barcelona ha estat seu de la fase final de la Lliga de Debat de Secundària i Batxillerat de la Xarxa Vives, una competició dialèctica que ha aplegat la participació dels 15 equips finalistes de les fases classificatòries, celebrades prèviament a diferents universitats de Catalunya, el País Valencià i Andorra.  Després de tres dies de debats en torn al tema “Cal posar límits a la ciència?”, l’equip de l’IES Ramon Llull de València, format per Sílvia Ors, Clara Chiner, Lucía Felipe, Patricia Fernández, Marcos Ezpeleta, Patricia Fernández i Abdi Ferragut, ha resultat campió de la competició, mentre que l’equip Jesuïtes Gràcia – Col·legi Kostka de Barcelona (el Barcelonès) ha estat el subcampió. Jaume Aleixandre Custodi Izaguirre, del centre Institut Serra de Miramar de Valls (l’Alt Camp) s’ha emportat el premi al millor orador.

Podeu verure la final ací: https://www.youtube.com/watch?v=ie4EoIa8b_E i el lliurament de premis ací: https://www.youtube.com/watch?v=LWJ4y3ATPxw

La fase final de la competició és la culminació d’un llarg recorregut en que 165 centres d’Andorra, Catalunya i el País Valencià han format en oratòria a 5.000 estudiants. De les  15 fases eliminatòries organitzades a les universitats de la Xarxa, van resultar classificats els equips que han disputat la fase final: Pare Manyanet Les Corts (Universitat Abat Oliba CEU), IES Enric Valor (Universitat d’Alacant), Lycée Comte de Foix (Universitat d’Andorra), Manyanet Sant Andreu (Universitat Autònoma de Barcelona), Jesuïtes Gràcia – Col·legi Kostka (Universitat de Barcelona), Institut Carles Rahola i Llorens (Universitat de Girona), INS Can Roca (Universitat Internacional de Catalunya), IES Jorge Juan (Universitat Jaume I), Jesuïtes Lleida – Col·legi Claver (Universitat de Lleida), IES Misteri d’Elx (Universitat Miguel Hernández d’Elx), IES Pere Boïl (Universitat Politècnica de València), Aula Escola Europea (Universitat Pompeu Fabra), Institut Serra de Miramar (Universitat Rovira i Virgili), IES Ramon Llull (Universitat de València), Institut Antoni Pous (Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya.

A partir del tema proposat per a l’edició d’enguany “Cal posar límits a la ciència?”, l’alumnat participant ha hagut de defensar la posició favorable o contrària en els diferents debats entre els equips, que tenen una durada màxima de 32 minuts cadascun. El jurat de la competició, format per professionals experts de diversos camps de coneixement, ha tingut en compte en la seua valoració capacitats com el treball en equip, la solidesa de les argumentacions, la fluïdesa de les intervencions, la qualitat del discurs, així com aspectes formals de l’exposició i posada en escena.

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Dia de la Filosofia

En el dia de la Filosofia, l’alumnat de 2n de Batxillerat ha omplit les xarxes de filòsofes i filòsofs. A continuació en podeu veure unes quantes, la resta al compte de @filosofogramersllull en @Instagram i @Filollull en @Twitter.

Publicat dins de Uncategorized | 1 comentari

Entrevista a RE.SCHOOL

Des de la sèrie de vídeos Un café amb…, que està fent Paula Pedrero per a la web educativa Re.school, m’han fet esta entrevista en què repassem alguns temes educatius com l’ús didàctic de les xarxes socials, el paper de la Filosofia en l’ensenyament i els efectes socials de la pandèmia sobre la joventut arrel de la publicació del llibre Generació C. Reflexions per a conviure amb la pandèmia, de l’editorial Bromera.

Podeu veure-la si us abelleix:

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Generació C. Reflexionar sobre la pandemia

Les primeres lectores i lectors ja han dit la seua sobre el Generació C i, ja sabeu, la seua opinió és sagrada o, si més no, molt respectable i enriquidora.

Els temes que més els han interessat han estat els referits al medi ambient i la situació del planeta, i és lògic, abans de la pandèmia ja era un dels temes referents de la joventut, i la pandèmia ens l’ha fet encara més visible. Els i les joves estan preocupats per l’estat de salut climàtic del món en què vivim. I diuen que no pot ser postergat més temps. Molt de compte amb les qüestions ecològiques, perquè aquelles formacions que no el contemplen estan condemnades a la insignificança. Els temes que més els han interessat han estat els referits al medi ambient i la situació del planeta, i és lògic, abans de la pandèmia ja era un dels temes referents de la joventut, i la pandèmia ens l’ha fet encara més visible. Els i les joves estan preocupats per l’estat de salut climàtic del món en què vivim. I diuen que no pot ser postergat més temps. Molt de compte amb les qüestions ecològiques, perquè aquelles formacions que no el contemplen estan condemnades a la insignificança.

Un altre aspecte tractat al llibre i que ha interessat molt els primers lectors i lectores ha estat el de la ciència i la investigació, és evident que després del que hem passat ha quedat clar que invertir en investigació ha de ser prioritari, i també valorar la sanitat com aquell aspecte públic irrenunciable.

Una concepció social més solidària i comuna també ha concentrat l’interés dels i les joves lectores, perquè si alguna cosa ha mostrat la pandèmia és la necessitat d’ajuda i cooperació mútua, i aquest aspecte es valora de manera clara.

Pel que fa a la tornada a una “normalitat” com la que teníem, les opinions són divergents, un sector pensa que tornar a la normalitat és el millor que ens pot passar, però hi ha un bon grapat de lectors i lectores que no veuen clar tornar a una normalitat injusta que no funcionava tan bé com ens volien fer creure. La consciència crítica i la capacitat de valorar el present s’han vist reforçades amb la lectura.

Un dels filòsofs que més els ha interessat ha estat Spinoza, i és lògic perquè el filòsof holandés encarna una visió de la convivència i la tolerància que és d’allò més actual. També el coreà Han ha agradat uns lectors juvenils que troben les idees de Han fresques i actuals. Hobbes també ha centrat l’interés d’una part dels lectors, entre altres coses perquè explica prou bé la situació que vivim.

Algunes de les valoracions de la lectura són les següents:

Aquest llibre no m’ha transformat la manera de comprendre la situació que estem vivint però sí que m’ha fet reflexionar sobre alguns temes que abans no m’haguera plantejat.

“Aquest llibre no m’ha transformat la manera de comprendre la situació que estem vivint però sí que m’ha fet reflexionar sobre alguns temes que abans no m’haguera plantejat. Per exemple que les crisis poden ser moments per cercar oportunitats, per tant és necessari plantejar l’actual escenari com un període on desenvolupar mesures de resposta a una necessitat concreta, però també com un banc de proves per analitzar mesures que poden tenir vocació estructural i que poden ser part de la solució del canvi necessari que les poblacions han de portar a terme per donar resposta a l’emergència climàtica i a la necessitat de construir ciutats saludables.” Paula

Pense que aquest llibre m’ha servit per a comprendre millor i ampliar les meues opinions sobre aquesta situació tan estranya que ens ha tocat viure. Potser he anat desenvolupant les meues pròpies teories i pensaments entorn de cada tema de la pandèmia i gràcies al llibre he pogut desenvolupar-les i sobretot continuar reflexionant sobre elles. Lucia.

Aquest llibre m’ha fet entendre moltes coses que no entenia, i sincerament m’ha agradat molt llegir-lo. I m’ha fet comprendre de manera diferent aquesta situació en la qual vivim a part pel contingut del llibre, que era molt interessant i atraient,  també per la manera d’explicar-lo que feia que volgueres continuar llegint, no se’m feia gens pesat, al contrari per a mi ha sigut una lectura fàcil d’entendre i bastant lleugera. Salma

El llibre m’ha agradat molt perquè tracta d’un tema actual, m’ha agradat llegir-lo mentre veia el que llegia en la realitat. M’ha ajudat a comprendre l’actualitat des d’un altre punt de vista i he pogut reflexionar d’una altra manera aspectes de la pandèmia. També me n’he adonat de la importància que se li ha donat a la pandèmia i com s’han ignorat altres problemes de la societat com el canvi climàtic o la contaminació, a més a més com s’han ignorat malalties i virus que poden provocar la mort (com la Covid-19) només per afectar a un nombre menor de persones. Helena

Em pareix que el llibre m’ha ajudat a entendre un poc millor la situación en la que vivim i alguns aspectes que no coneixia o comprenia, que no em cridavem molt l’atenció. També m’ha ajudat a enfocar d’una altra manera com estic vivint aquesta época. Realmet, jo no volia escoltar res de política i no votaria res quan fora el moment, però ara sé que, encara que no siga a ningun dels partits més coneguts, perquè no em representa cap, he d’exercir el meu dret a vot i lluitar per canviar les coses. Si no es pot fer mitjançant la política, haurà de ser eixint al carrer i demanant pels nostres drets i fent entendre a la gent la importància d’algunes coses. Encara que parega que no, una persona ajuda molt i molts grans de sorra poden formar una muntanya. Creia que les coses eren molt més fàcils i me n’he adonat que tots ho tenim difícil en aquests temps. Pilar

Després d’haver passat un any sencer sense sentir parlar d’altra cosa, no m’agradava
pensar més en la pandèmia, pel que mai m’havia parat a pensar realment en les
possibles causes d’aquesta extensió del virus i en alternatives per a reformar la
nostra societat. No feia falta una pandèmia per adonar-se que el planeta no estava
funcionant bé, i que calia prendre mesures des d’un principi. Per exemple, i tornant a
la primera activitat, no ens hauríem d’haver esperat a veure els canals de Venècia
nets per assabentar-nos del mal que li hem fet al planeta. A més, al llibre
s’exposaven diversos fets que no havia relacionat amb la pandèmia, com pot ser la
globalització, en el que mai havia pensat directament quan ha sigut l’element clau de
la propagació del virus. Marta

“Pense que aquest llibre m’hauria fet portar el confinament d’una altra manera, perquè hauria vist tot el procés d’altra forma, més objectiva i calmada. M’agrada com tractes temes que no tothom relaciona amb el Covid com per exemple la globalització o el món digital, el respecte amb que tractes cada capítol es immillorable i pense que s’ho vaig a recomanar a moltes persones del meu cercle social per a que es consciencien més amb tot el que estem vivint però com ja et vaig dir en el apartat d’activitats anterior pense que falta un capítol sobre l’estigmatització dels joves en aquest moment de pandèmia.” Inma”Pense que aquest llibre m’hauria fet portar el confinament d’una altra manera, perquè hauria vist tot el procés d’altra forma, més objectiva i calmada. M’agrada com tractes temes que no tothom relaciona amb el Covid com per exemple la globalització o el món digital, el respecte amb que tractes cada capítol es immillorable i pense que s’ho vaig a recomanar a moltes persones del meu cercle social per a que es consciencien més amb tot el que estem vivint però com ja et vaig dir en el apartat d’activitats anterior pense que falta un capítol sobre l’estigmatització dels joves en aquest moment de pandèmia.” Inma

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

#DiaDeLaFilosofia 19N2020

En el dia de la Filosofia 2020 hem omplit les xarxes de cites de Plató. Alguna, potser, us faça reflexionar un poc més enllà de la immediatesa més urgent.

Al 2020, més que mai, cal Filosofia i Ètica a l’escola i a la societat en general, a les xarxes i a la televisió, al cinema i a les sèries. Per molt que es vulga desacreditar o titllar-la d’inútil, en una societat competitiva i pragmàtica, saber on volem anar és més urgent que mai.

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

El infinito en tus manos

el-infinito-en-tus-manos

El infinito en tus manos se ha traducido al castellano! La editorial Algar, ha publicado la traducción de El infinito en tus manos:

Atena y sus amigos se han pasado el verano enganchados a la pantalla del móvil, pero se acaban las vacaciones y tienen que empezar el instituto. Aunque compaginan los deberes y los exámenes con los whatsapps y las redes sociales, Atena empezará a replantearse la información que sube a Internet cuando sus cuentas sean invadidas por comentarios groseros e insultantes de la mano de un usuario desconocido: «@infinitooo_». La joven intentará descubrir quién es el misterioso acosador y, afortunadamente, no estará sola.

Incluye una guía didáctica con consejos para hacer un buen uso del teléfono móvil, así como algunas actividades y propuestas para trabajar en clase.

Publicat dins de ciutadania, Educació, etica mobil, Foment lector, Uncategorized | Deixa un comentari

Sòcrates

La filosofia serveix per moltes coses, però hem de saber del que parlem. Què li passa a la xica de la vinyeta? I per què la bloqueja el xic?

Publicat dins de Uncategorized | 1 comentari

Hipàtia la filòsofa

hipatia2Hola @filosofogramersllull hui us vull presentar a Hipàtia, amb el permís dels @filosofant.iesmuseros (un compte d’Instagram que també treballa la filosofia com nosaltres, és l’alumnat i el professor de l’IES de Museros) us copie el post d’Hipatia.

Llegiu-lo i dieu-me. Què us semblen les seues idees? Quina us atrau més? Comenteu, comenteu.

Holaaaa filòsofs i filòsofes del Llull,
Alexandria, Egypt

Hola! El meu nom és Hipàtia i visc a Alexandria, una esplèndida ciutat de la costa egípcia, al delta del Nil. El meu pare, Teó, és un famós astrònom i jo mateixa he heretat la seua passió pels estels i pels planetes. ⭐️ ☄ 🌍 Treballe fent classes particulars d’astronomia a ma casa. He de confessar que no em va malament el negoci («l’oci», millor dit) tot i que mon pare, com la majoria d’homes alexandrins, no veu massa bé que una dona estudie i faça de professora… Xe! Quin fàstic de masclisme! 🤢 🤢 🤮 🤮
Les meues aficions? Ben bé es podria dir que sóc un ratolí de biblioteca. 🐭 📚 En això tinc sort d’haver nascut a Alexandria, ja que ací tenim una de les biblioteques més importants i conegudes de tots els temps! Pergamins de Plató, de Ptolomeu, d’Aristòtil, de Plotí i d’un fum més d’autors grecs! Em passaria hores i hores llegint-los, la veritat! Tot i que no sempre allò que diuen els seus llibres és tan interessant com sembla… per exemple, ara mateix estic pegant-li voltes a una teoria revolucionària sobre el moviment dels estels que no sé si agradaria massa a Aristòtil i a Ptolomeu 🤭
Darrerament, em preocupa la força que estan prenint els fanatismes religiosos a la meua ciutat. Un d’eixos líders sectaris, el patriarca Ciril, vol acabar amb la llibertat de pensament i religiosa, a més de tancar les dones a les cuines de casa… Però això ni somiar-ho! No ho permetrem! ✊ ✊
#Hipàtia #FilosofantIESMuseros #Filosofia #Museros #IESMuseros #Educagram

Publicat dins de Introducció Filosofia, Uncategorized | 2 comentaris